Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/189

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
169
Llibre segon.

tot son poder se ginyaua per caualcar, ferila semblantment de la spasa, per forma que la mes morta per terra.

25.

C

URIAL qui hach vista la mort del scuder e de la donzella, cuyda perdrel seny e fonch ben prop que axi a cauall com staua li corregues de sus, el trepijas ab lo cauall, car no merexia altra mort. Empero finalment elegi descaualcar e combatrel, perque tantost se mes a peu. Lo caualler no spera que Curial vengues a ell, ans se feu auant e ab incredible ardiment corre ab laspasa contra ell. Curial semblantment sobrat de colera corre contre ell, e donense de les spases durs e terribles colps, e lo caualler sesforçaua molt, axi com aquell qui era molt ardit e de gran esforç. Mas certes la força no responia a la altesa del seu cor, perque com lassalt hagues durat per molt gran stona, e lo caualler fos tan cansat que no podia alçar lo braç de cansament, ne podia tornar ale en alguna manera, pensant que Curial donas loch a retraure, segons la usança dels cauallers errants per reposar algun poch, feu se atras. Mas Curial no cura dallo, ans lo segui el combate molt pus asprament que dabans e ferial tan spessament que nol lexaua recordar, de que lo caualler se tench per perdut. E no curant de ofendre axi com aquell qui no podia, treballas algun poch en defendre, pero no li valch res, car Curial lo volia metre a mort en tot cas, el tempesteiaua tant terriblement, que ja lo caualler