Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/296

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
276
Curial y Guelfa.

altres e tan grans mals com per causa tua se son seguits? Certes not conegueren be los jueus en la acusacio del Saluador; vegen ausades ço que han guanyat ab tu, e si totes les gents te coneguessen tan be com yo, no trobaries posada en loch on anasses. Lexa, falsa e mala, treballar cascu en sa eleccio e parteix te dels homens, car la tua canina manera es a Deu e a les gents odiosa.

100.

P

ASSADA hauien los ancians aquella longa e molt treballosa nit. Com lo dia fonch vengut clar e luminos, e per mostrarse esser altres que no eran, anarensen a la cambra de Curial, e com ell los vees saludals ab molt alegra cara, reebent los molt curialment e demanant los si hauien pogut dormir. Respos lo un:—Certes, senyor, yo no he dormit plenerament pensant en aquest vostre fet; prech Deu queus en traga ab honor. Certes si la victoria estigues en la mia ma, vos la auriets sens demanar.—Moltes gracies, dix Curial: axo e mes esper yo de vos, empero prech vos que no perdats lo dormir per aquest cas, car nou a vos e a mi no te profit, e no es seny despendre lo temps vanament. Donats vos plaer, que en ma fe axi faç yo, e en la batalla no pens molt per dues rahons: la primera, que yo son request e no he a treballar sino en defendrem solament, car yo no he a conquistar laltre, ans si ell nom conquista roman vençut, e axi es a ell doble treball mes que a mi: la segona, que tench Deus per ma part. E per