Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/310

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
290
Curial y Guelfa.

109.

T

OTS aquells qui entorn stauen e hauien oydes les paraules foren torbats e miraren Curial en la cara sperant que faria. Perque Curial tantost com lo Sanglier hach acabat de parlar, leuantse lo capero del cap, axi dix:—Senyor Sanglier, yom marauell quius ha consellat que diguessets aquestes paraules, car pus rahonable cosa era que yo les digues a vos, eus prech que vagen per mi, car certes nulls temps me trobi tan carregat com aquell jorn. E axi faç moltes gracies al senyor Rey qui no volgue que per tan poca cosa lo un de nos se perdes, o per ventura abdosos, car de les coses que son per venir Deus tot sol sab la fi. E aquells qui daço fan juyhi, si a ells plagues los staria be lo callar, car la fi ells no podien saber ne hom del mon. Perque Sanglier vets maci, e si entenets que sia quiti de vostres mans, sino trametetsme en lo loch que vos voldrets, car yastare tant alla a vostra ordenança fins que a vos vindra en plaer hauerme per quiti, em restituirets en ma libertat.

110.

O

YDES hauien tots los circunstants les paraules dels cauallers e, marauellats molt, no sabien que diguessen, perque Aznar se feu auant e acostas a Guillalmes de la Tor e dix:—Certes, Guillalmes, yo no sere menys cortes que aquests dos; yo son vostre presoner. Jur e vot a Deu que nom partire de vos sino que vos haiats pres de mi rescat aquell que voldrets e yo pore pagar. Perque Guillalmes dix:—Senyor Aznar, yo son content hauer tal presoner