Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/397

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
377
Llibre tercer.

los al encontre e reeb los ab reuerencia. ¿E cuydas tu hauer tots jorns tanta honor? No pot esser; e si veen que no la prens com tes oferta, per ventura serien indignats rahonablement contra tu e hauries la perduda pera tots temps. Ara veuras daquella celerada ço que desigist. ¿E encara dubtes? ¿Perque not mous? Certes no mereix nom de senyor qui no sab o no vol senyoreiar. Senyoreia, donchs, amiga mia, a la superba Juno, que ha que fer en senyoreiar los humils, quis reten de genolls, les mans plegades. No, no, que no es gloria als deus senyoreiar los flachs qui nos defenen, mas aquells qui son o cuyden esser forts, es treballen combatre contra maiors de si o eguals a ells, o almenys forts e valents. Sie abatut adonchs lergull de la pestilent Juno, e vista la tua victoriosa e no sobrable excellencia, tots los deus menyspreant laltra, faran loch als teus adueniments, e entre los deus collocada, obtindras lo loch que eternalment es a tu estoiat. Lladonchs Dione, oydes les oracions per la Fortuna a ella fetes, ab veu baxa e molt dolça en la seguent forma respos:

24.

N

o negare, senyora e amiga mia molt cara, ne oblidare los dons que tu, pus piadosa de mi que yo matexa me oferist, ne les glories per tu a mi prestades seran per algun temps meses en oblit, ans conech e confes tu, dea e senyora de totes les prosperitats, prestar aquelles a cascuna persona, a uns mes, a altres menys, a uns poch temps, a altres gran,