Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/440

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
420
Curial y Guelfa.

55.

O

enemich de la mia salut! ¡O acurtador de la mia vida! ¿E encara has per conexer yo esser me altada de tu, e per aquesta raho hauer auorrits pare, mare, parents e amichs, e encara tota la mia honor? ¿E ignores la causa de la nafra dels meus pits? ¿E pensas tu que aquell troç de ferro que yo amagui en lo meu pits tendre, sie tota la mia dolor, tot lo meu mal e tot lo meu treball? Maior es la nafra que lo teu cor sens pietat me fa, la qual creix tots dies, que aquesta que yom he poguda fer. E la quem ve de tu, tu tot sol la pots guarir, e la que yom fiu pot reebre per qualseuol ma, saludable medicina. E de tant me creix la dolor, que no se persona ab la qual yo de tu rahonar me pusca, ne en qual poder tan cara e tan gran penyora com es aquest secret pusca confiar. Empero puys que Deus tanta gracia ma volguda atorgar que yo a tu pusca mostrar mos treballs, sapies que yo en mon cor hauent a tu atorgada la mia amor, fuy per mon pare requirida que casas ab lo Rey, lo qual volia lo meu matrimoni. E per ço que mon pare a força me volia menar al Rey, no sabent yo altre manera per la qual men pogues escusar, apres de moltes rahons passades entre mon pare e mi, ferim ab un coltell en los pits e fiu me gran nafra. Jatsia en los meus ulls en esguart de ço que yo per tu faria sia petita molt, empero molt es pus pregona la que tu mas feta, de la qual sino per tu no pusch guarir, car una es la nafra dels cors, altra la del cor. E si yo per estoiarme per a tu entens que