Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/469

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
449
Llibre tercer.

li plagues soferir que ells dos anassen en tant pobre estat, que axi li conuenia tornar en la sua terra e en aço no podie fer als.

75.

L

AMBAXADOR hauia oyt parlar dell e de la sor del Marques e tantost li caygue en lo cor que per allo ho faya, e axi calla que nol enuja pus. Ladonchs Curial li dix:—Senyor, vos nos hauets feta gracia gran e molta honor en traurens de catiu, e hauets donada a mi la vida, la qual si vos no fossets fora ja acabada. Yo prech a Deu vos en do guardo car yo no pusch: vulla Deu que a honor vostra yo pusca fer per vos alguna cosa per la qual yom pusca quitar daquest deute que de vos he manleuat. E perdonats nos que nos volem anar a casa dun mercader amich nostre; car estant prop vos seriem coneguts, la qual cosa yo hauria en pijor sort que no hagui com fuy fet catiu. E axi fetes moltes profertes per la una part a la altra, daquell loch partint, a casa del mercader sen anaren.

76.

M

OLT romas content en Ramon Folch en hauer tret de catiu a Curial e a Galceran, e si pensa en son cor que li seria molta honor en tot loch on fos sabut; empero, per tot lo desig daquella honor, a ell no conuenia dir ho per cosa del mon. Axi mateix los catius stauen molt alegres per la libertat que hauien aconseguida; pero Curial daltre part staua molt trist per la mort de Cammar. Posauen en casa