Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/475

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
455
Llibre tercer.

mi. Car yo torn a votar a Deu e a la Verge Maria, que tant com yo sie viua no mudare del proposit que li digui com li doni comiat.

Abadessa. ¿On lo trametets, on li manats que vage? Assignats li algun loch on vos placia que habite.
Guelfa. Vaga on se vulla, lo mon es gran e ample e bey cabra ara axi com fins açi hi ha cabut.
Abad. Hoch, mas vos li manauets on anas, e axi ho feya.
Guel. Manauali yo mentre yol tenia per meu; ara no ho faria, car no he raho de fer ho.
Abad. Yo dich, senyora, que ell es vostre, e ho sera mentres sia viu; be ho proua la desauenturada Cammar, que per ell menys preant un Rey perde la vida.
Guel. Esmerça fort mal la sua mort puys ques mata per home cruel e desconexent, e sil hagues conegut tan be com yo, mils haguera guardada la sua vida.
Abad. Certes, ella mori per lo pus leal home del mon, e no obstant que ell fos causa de la sua mort, pero fonch sens colpa, e no podia complaure a ella e guardar la fe que a vos hauia promesa.
Guel. E donchs yo la mati segons aço.
Abad. No la matas vos, ne tan poch moriria si vos no fossets.