Vés al contingut

Pàgina:De tots colors (1888).djvu/162

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
160
Narcís Oller

—¡Alsa! ¡alsa! ¡Senyoras!... ¿Què es això?... Algun romanset, ¿eh?—vaig dir jo en veu baixa.

Lo meu amich no 'm respongué, allargá 'l morret ajupint lo cap en senyal dubitatiu, se ficá correcuyta pantalon y americana, y, sense més perfils y á mitj botonar, eixí á la saleta.

Ho confesso: no podent resistir la tentació, vaig fer la malacriansa de mirar pe 'l forat del pany. En Joseph estava dret, llegint, per lo vist, una carta que la senyora acabava d' entregarli. Era, aquesta, una jove alta, primeta, però de bonas carns, cabell negre, ulls grossos, nasset prim y arremengat, llabis descolorits, cara ovalada. Un gran sombrero rodó llensava sobre son rostre un esbatiment suau que velava ab encisador misteri front y ulls. Duya llarchs guants de Suecia, y lo demés de son vestit, sens ésser rich, era tallat ab elegancia y portat ab desenfado escayent. Quan jo la veya, ella seya en lo sofá, jugava ab la sombrilla dantse copets als peus, que duya ben calsats, se mossegava 'l llabi, potser pera acarminarlo, y una reconcentració evident contreya tota sa fesomía, trahint sa fingida distracció.

En quant acabá la lectura, ho confesso també, vaig retirarme al balancí. Un cigarret als dits que no lograva caragolar bé, los ulls en l' ayre, y gronxantme tot talarejant no sé què, vaig anar fent temps, fins qu' en Joseph torná á entrar. La veritat es que, per la meva sòrt no trigá gayre.

—¿May dirías qu' era això?—va dirme, obrint un pam d' ulls.—No ho endevinarías may. Un timo; lo que se 'n diu ara un cop de sabre en tota forma;