Vés al contingut

Pàgina:Del meu tros (1906).djvu/196

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *


Y com ja'ns trobem al bò del estiu, que n'es de bonich nostre carrer!... Les finestres, adornades ab los testets plens de clavellines, alfàbregues y pensamenteres ; per entre'ls ferros d'algun balcó surten ò les blanquetes flors del morritort ò les matisades campanetes ab sos delicats tronquets caragolats. Les cortines blanques y blaves onejan per tot arreu; algun canari refila sa passada, termenantla ab una carretilla de xius xius que n'hi hà pera totes les orelles del barri y encara'n sobran. Jo trech lo meu passarell de cant suau y la pintada cadernera que té set blanchs, penjo les gavies a la paret del devant de casa, y desde ma botiga escolto sos cants finíssims que pera mi venen a ésser com una òpera, però una òpera de pobre.
A l'hora baxa, surten los vehins dels pisos a pendre la fresca, y'ls de les botigues, posats en mànega de camisa, trayem cadires a fóra la porta y fem tertúlia, tot cremant lo cigar-