Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/180

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
174
dietari d' un pelegrí

prenent cafè en tasses petites com closques de avellana.

Es digne de veure per sa situació lo cafè d' Hamara; está rodejat com una illa de les aygues del Baradá, á l' altra banda de les quals se veu lo tros més bonich y monumental de la muralla, feta pe 'ls moros y adornada de rètuls del Corán, en carácters cúfichs.

Les costums y vestits orientals se conservan aquí ab alguna puresa. Les dones, com les de Jerusalem, van cobertes ab un gran mantell blanch y s' amagan la cara ab un vel. Lo trajo dels hòmens es tan bonich com variat; he vist alguns beduhins, que no deuhen ser pobres, vestits de pells de gacela. Diu que ses dones y tots los de sa tribu van vestits aixís.

En los bazars de tapissos de Persia, sederíes, pites y brodats de Damasch se veuhen coses sense preu y bellíssimes. En les robes, com en los mobles y en les habitacions, combinan la ralla en infinites variants, trayentne efectes maravellosos.

Prop de la Gran Mosquea, hi há 'l bazar ò carrer dels tapins ò xinel" ·les. Lo drap ò cuyro brodat está clavat á una sola de fusta de caoba, que descansa sobre dos travessers, més ò menos alts, segons la dignitat de que gosa en la casa la dona que 'ls compra. N' hi há d' un palm y mitx d' alt, de manera que hi deuhen caminar com sobre xancles. D' incrustacions ramejades de nacre no 'n vullau més.

Abans de dir adeu á la ciutat, volguérem vèure1a desde 'l Salgíe, punt que desde 'l repeu d' una montanya domina de cap á cap aquella fèrtil y