Tenía davant dos rengles de esfinges de granit, de 22 peus d' altura, aixecades pe 'ls primers Faraons.
Ne resta solament l' obelisch de 20 met. d' altura, tenintne 3 de base, sota terra, sobre un pedestal de 8. Es lo més antich d' Egipte.
De bon matí passam lo gran pont del Nil, que obren cada mitjdía per donar pas als barcos, y 'ns dirigim á les pirámides de Gizèh, per una carretera, bona y còmoda, mes despullada de tota poesía; sería més bonich veure acostar aqueixos gegants d' una rassa perduda, per entre palmeres mal sembrades, assí y allá, desde les sinuositats d' un camí ramader, mes la carrossa, aixís anomenan los cotxes en Egipte, ja 'ns ha deixat als peus de la pirámide de Khèops, la reyna de les cent pirámides, que dretes ò per terra, senseres ò mitx arruinades, hi há encara en Egipte. Al vèures de sobte als peus d' aqueixa montanya de pedra, la única aixecada per la má del home, un sent com una extranya impressió de terror y de fret, diferenta de la que fan les altres montanyes alsades, pastades, amotllades y vestides per la má de Deu. Lo rey que ha pastada aqueixa ab sanch da sos vassalls, apar que ab les mostres de son poder y de sa grandor hi haja posat també quelcom de la petitesa humana. L' ánima d' aqueix formidable cos no es un Deu ni un ídol, ni un sancta sanctorum, ni un sagrari, son ses
