Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
25
á terra santa

fou guarit de la lepra de l' ánima, puix aqueix noyet fou Dimas lo bon lladre.

Lecanú creu que això succehí venint d' Egipte la Sagrada Familia, d' ahont, segons ell proba, tornaren per mar, desembarcant en Ascalon ò Jamnia. Aixís s' explicarían les tradicions de llur passatje per Latrun, Ramleh y Carmel, difícils de lligar d' altra manera.

Ací donam l' adeu á la oberta y hermosa plana de Saron, y comensam á pujar les montanyes de Judea, escalada digna de la ciutat santa de Jerusalem.

En la vall del Terebinte, vora avall del torrent, hont David cullí les cinch pedres per enviarles ab la fona al front de Goliat, devant una posada esperan al P. Visitador, un representant del Consul francès, altre del austriach, acompanyats de sos respectius geníssars. Ells, lo drògman y los geníssars dels convents de Jaffa y Sant Salvador, muntan á cavall y's posan tres per banda, devant carrossa del P. Visitador.

Atravessam lo torrent sech del Terebinte y los cendrosos oliverars d' aqueixa estreta y sinuosa vall, nos enfilam á les montanyes que l' encaixan per l' altra banda, y al cap d' una estòna de pujar y baixar per ses aspreses, se 'ns apareix de sobte la Ciutat Santa, que les llágrimes m' aturan de veure. Stantes erant pedes nostri in atriis tuis, Jerusalem. Baixant de cavall, nos descubrim y resam devotament lo salm: Lætatus sum in his quæ dicta sunt mihi: in domum Domini ibimus. M' he alegrat de