Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
57
á terra santa

lem, com les tendes de Cedar, com los pavellons de Salomó.

»No us extranyeu de que sia morena; lo sol me ha fet perdre 'l color.»

«Jo so la flor del camp y 'l lliri de les valls, diu lo Espòs, com lo lliri entre les espines es ma estimada entre les filles.

»Vinga mon estimat á son hort, diu ella, y menje lo fruyt de ses pomeres. Mon estimat es candi y ros, triat entre milers. Son cap es or del fí, sos cabells son com rebrots de palmera, negres com lo corb. Sos ulls son semblants á colomes sobre 'l riu de les aygues, que estan rentades ab llet y viuhen vora la corrent abundosa. Ses galtes son com los plantius dels especiers. Sos llabis deixan degotar la mirra més pura... y aqueix es mon Estimat, oh filles de Jerusalem.»

«Y ¿ahont se n' es anat? responen elles, ¿vers hont s' ha desviat ton amich? Dígansho y 'l cercarèm ab tu.»

«Mon estimat devalla á son hort vers l' ayrola dels aromes, per guiarhi son remat y cullir lliris.

»Jo per mon estimat y mon estimat per mí que pastura entre 'ls lliris.»

La mística escena no sembla sortir gayre d' aqueixos vergers que l' Espòs compara á Sulamitis: «Hort tancat ets, oh Esposa meva, hort tancat, font sagellada.

«Tos tanys son un jardí de delicies ple de fruyts de magraner.

«Lo nardo, lo safrá, la canya dolsa y 'l cinamom