Vés al contingut

Pàgina:Els Perses (1898).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ATOSSA

Desditxada de mi! Oh amics, digueu-li
que compti com i ab quina mort finaren.

MISSATGER

Vora la platja hi ha de Salamina
una illa no molt gran; les naus no hi troben
ni port ni abric; sols Pan, l'amic de dances,
s'hi passeja sovint per l'ampla costa.
Allí Xerxes envià capdills de Persia
perquè quan l'enemic, desfet per l'aigua,
volgués fugir per terra, la sortida
els nostres li privessin; si nosaltres
perdessim en la mar, socors i ajuda
trobessim en la platja. La victoria
els déus als grecs donaren, i depressa,
armats d'armes de bronzo, tots saltaren
en terra i dominaren tota l'illa,
que ls Perses no sabien on girar-se.
Α colps de rocs llurs mans ens mal-ferien,
i dels nervis dels arcs, milers de fletxes
sense pietat allí ns exterminaven.
I, embestint-nos per fi, tots a la una
nos trocejen, i tallen caps i braços,
fins que ningú dels nostres restâ ab vida.
Xerxes clamava al veure la desfeta;
s'estava a dalt d'un puig en lo seu throno,
desde on l'exercit contemplava; mana
als de peu que s retirin, ple de rabia