Vés al contingut

Pàgina:Enllà (1906).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

i am l'esguard demanava al cel altissim
          amplaria i vent.
Pujava per tes costes gegantines
          on blanquegen les cascades
          i negregen els abets;
          on la flor de la montanya
perfumava l meu gran anyorament...
La llibertat dels cims no l'assolia:
          restava a vora d'ells.

II

En alta solitut s'està pels sigles
          el blau estany immobil,
mirant-se al Vignemale, que li mostra
          sa faldada de neu:
jo a l'hora del cap-vespre hi arribava
          i aprop de l'aigua quieta
          m'asseia tristament.