Aquesta pàgina ha estat validada.
III
El comte Arnau està espantat
de veure-s l'ànima tant lletja
per tota l'eternitat.
—No hi haurà redempció — pera un'ànima en pena?-
crida; prò li tremola un xic la veu.
Bo i cridant, sense adonar-sen,
ha aixecat els ulls al cel,
i a mig aire veu l'esposa
que filava encara arreu.
— Ai! Elvira, muller meva,
que ns haguem de veure així!
El dia que vam casar-nos
qui ns ho hagués hagut de dir!
I tu, tant que m'estimaves,
nom podries redimir?
Aquesta cançó tant negra,
ai! qui la podrà emblanquir?