Aquesta pàgina ha estat validada.
De la nit per lo pregon,
entre cants i llum extranya,
baixaven de la montanya
al Dolor com rei del món.
Nit del Divendres Sant
Caldetes, 1901
I
Vora la mar eternament inquieta
floreix immobil la pomera blanca,
i el presseguer vermell, que riu i brilla
prop la mar inquieta aquietadora.
II
Degué sê un dia així que l bon Jesús
caminà sobre l mar: el cel i l'aigua