Vés al contingut

Pàgina:Flors del camí (1909).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
PONA

(Fen l'enfadada.)
¡Com vulguis!

TON

¡Pona! (Ella no contesta.) ¡Escoltam, dona! ¡Prompte podrèn casarnos!

PONA

(D'una revolada.)
¡Ansia, Manel! (L'abraça.) ¡Visca la Pepa! (Recordantse de que està enfadada.) ¡Ah, calla! ¿Còm ho sabs?

TON

N'he parlat a casa. Tots hi venen be.

PONA

Sí, pro ab el permís de casa no'n tens prou. ¿Ja sabs si jo vull casarme?

TON

¿Qu'has de volguer, dona, y qu'has de volguer?

PONA

¡Mireusel el pretenciós! ¡Potser sí qu'es pensa que estich enamorada!

TON

Tan com això potser no, pro ¿vols dir que no m'estimes una miqueta?

PONA

No ho negaré qu'una miqueta, miqueta...