Vés al contingut

Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

aromoses essències. Y deya a sa mare cada dia al despertarse: —Mameta, he vist als Reys: ¿què'm duran per mi?—
«¿Què li duran los Reys a ma filla?» pensava la mare; y després de llarga estona de reflexionar, sos ulls s'humitejavan, exhalava un suspir, no gosant pensar que'ls Reys no duen rès als fills dels pobres.


  *   *   *

Es la vigilia dels Reys, la mare de l'Arciseta, dependenta d'un magatzem de quincalla, ensenya als compradors les joguines més primoroses y ab sa persuassiva y tentadora verba'ls hi fa comprar les més cares y luxoses. Al arribar al vespre, ja no pot més; no la rendeix la fatiga, que la vens lo sentiment. Los armaris se buydan; una derrera l'altra, van anantsen aquelles nines de cara de cera ab cabells rissats, que mouen los ulls y diuen mamà. Una sola'n queda, la més agraciada y bufona de totes, la que no vol vendre per més que tothom se n'enamora.