Vés al contingut

Pàgina:Gent de casa (1906).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

estima á V. (sin tocar á las castidades de la opinión;) y que cada vez que V. se remonta por las sublimes alturas donde V. sólo y las águilas saben holgarse, aquí bajo queda un admirador suyo que no se fatiga con tener la vista y el resto de los sentidos en contínua suspensión...


* * *

A vostè, don Víctor, que no per major franquesa podré estalviar la cortesía, li dono l'enhorabona, ab tots los auments que cada día'l meu afecte sent per vostè; y, parlant ab la franquesa que vostè'm permet sempre, li tinch d'innovar que per la meva part quedaría nombrat marmessor de nostra terra, per que'ns milloraría l'Hisenda y tal vegada, ab escriptures velles y pergamins que vostè sab hont jauen, acabaríam de lograr justicia per part de més de quatre que pareix que tractan de perdonarnos la vida ¡a nosaltres!... ¡Xiquet!... ¡Don Víctor!... Si en Roger, ho sabía, aquell dels pexos... Si'n veuría de currues de generació