Vés al contingut

Pàgina:La nacionalitat catalana (1906).djvu/122

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

de no haver volat encara no'n fassin raó d'isolament, d'encongiment. Omplin el cor d'ideal, encenguin a dins de l'ànima el foch de la confiança en llur venturós pervindre y deixin créixer apoch apoch les ales, que un día o altre els arribarà l'hora d'enlairarse.


CAPITOL X



acabament


Catalunya, empobrida per la decadencia del Mediterrà, combatuda pel Renaixement, per l'omnipotencia de la monarquía absoluta, per totes les grans corrents universals allavors dominants, va devenir provincia. Perduda en un recó d'Espanya, va vegetar ab vida pobra y miserable, lluny del poder, lluny dels nous ideals, lluny de les grans empreses nacionals y europees.
Van mudar d'orientació les coses del món, y Catalunya va revenir, va retornarse. Primer va corre derrera la riquesa. Que la deixessin treballar, que no la distreguessen de la feina era tot lo que demanava.