Vés al contingut

Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/167

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

es molt lluny de ser maravellosa, y la trompeta de la fama ha callat pera no publicarla; mes per lo que ja vos he dit y pera cumplir lo sagrament del meu pare, disposat estich á esposarla. Tres jorns faltan pera cumplirse lo temps ficsat, per eix motiu vos he pregat de juntarvos avuy aquí pera demanarvos vullau acompanyarme en aquell jorn; amichs méus, d' açí á tres dias, á Mur.
—¡A Mur, á Mur! respongueren tots alsant los beires plens de licor vermell com la flor de la magrana, ¡y á la salut de la Castellana!... y 'ls ressons de la montanya: ¡A Mur!... mormoláren debilitantse poch á poch y perdentse per complert en lo riu que besant los murs de Ilerda, reflectia en sas claras y trasparents aiguas las pocas llums que encara encesas estavan en las casas de mes aprop.

II.

Lo Castell de Mur, eixa antigua fortalesa nissaga de tants héroes s' alsava altiva y majestuosa en lo enlayrat cim de son aspre mont, dominant los pobles de que ella n' era senyora y abarcant d'una sola ullada tota la conca de Tremp, y la Noguera Pallaresa. Lo riu, regant la plana que á son vol s' estenia, hermosejava las pradas que, plenas de vida y verdor, se destacavan de las platejadas aiguas, com camps de bellíssimas esmeragdas; altíssims turons de feréstega y ombrívola foscura, atravessats per barranchs fondos, xaragalls y pedregosos torrents