Vés al contingut

Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/299

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ell fins al fons; en aquell cas, jamay se tornaria á parlar d' ell. Algun sant lo protegia, seus dupte lo gloriós Arcángel San Miquel que desde la capella subterránea del convent lo esguardaria ab ulls de piadosa misericordia.

III.


Ni 'l mateix Berenguer sapigué com va esser que 's trobá tallada la penya al bell costat del primer replá de la cascata, formanti un caminet fondo y tan estret que ab prou feynas hi podian passar tres personas de costat; al cap de vall un forat obert en la roca viva dava entrada á una cova de pedra tosca hont se ficá lo novici, mes, un cop adins, era alló tan fosch, sentias tal espetech d' aigua y 's trobava lo sol tan humit y relliscós, sentintse refrescat lo cap al mateix temps per l' aigua que las rocas degotavan, que no gosa passar avant, y aixis es que torná á sortir al defora y ab esca y pedra foguera, encengué un parell de resinosas brancas de un pí que al peu del replá creixía.
Maravellat quedá al véurer los prodigis que 's presentaren á sa vista: inmensas cortinas de cendrosa roca contsemblant al marbre; queyan de tot arreu gotas que á la llum de las teyas prenian la forma y color de topacis y rubins; graciosas pilastras de una estructura particular y que jamay arrivaria á fer lo millor escultor, adornadas de inimitables motlluras y de filigranats dibuixos desde dalt las abovedadas rocas