Vés al contingut

Pàgina:Llegendas catalanas (1881).djvu/304

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
LA FINESTRA DEL BON RECORT.



Domís de Sentmenat, fill dels senyors de Castell-dos-rius s' havia perdudament enamorat de la hermosíssima Anunciata, la filla de sa dida, que, nada en lo Castell y ab ell criada, havia pres part en tots los seus jochs y ab ell havia sentit las mateixas emocions, los mateixos gustos y 'l mateix amor. Quan los pares de Dionís s' atalayaren de lo que passava, tragueren del Castell á Anunciata y á sa mare, reptant á aquesta per haverhi consentit y per ser ambiciosa en extrem, pretenent una semblant é impossible cosa. La bona dona, que ja tenia alguns anys. y que ni remotament se creya que may hagués de deixar aquella casa ni á las personas que hi habitavan y á las que tant coralment volia, baixá la costa del Castell mitj desmayada y sostinguda per sa filla que, tota plorosa, feya esforsos pera contenir son plor y confortar á sa mare.
Molts dias havian passat; las duas desterradas del Castell s' havian fet una petita cabana en lo bosch de la esquerra del riu anomenat de Sant