Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/112

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
108
emili vilanova

de martells, que ja no hi havía forma ni posició a pendre en lo llit per que els ulls restessin closos y en bon punt per donar allargos a la sòn que no's dexava enganyar; y'l bon home, llevantse una hora més aviat de la pactada ab la peresa, exclamava de mal humor:
— ¿Quí diastre hi pot viure a la vora d'aquest manyanot? De bon matí ell té de treballar a l'enclusa y després, en tot lo día no se'l sent. ¡Sembla qu'ho fassi per mortificar! —
¡Y'l senyor Jaume, tan satisfet que estava del seu ofici y tan enamorat de la botiga!


* * *

¡Quína novetat li va fer trobarse, als primers dies de casada la Tristeta, ab lo taulell desembrassat, sense el cobrellit de coloraynes y ridícols penjat a la paret ab aquella combinació de bluses ab les mànegues esteses, calsetes y gorres, que li semblava qu'a tot'hora tingués al costat de la botiga un rengle de criatu-