Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/117

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
113
tristeta

— Dígas, esplícat.
— M'ha fet molt bona rebuda'l Regalat; feya festa. M'ha ensenyat la seva calaxera y'ls diners que tenen. Feya moltes magarrufes a la noya; fins s'han posat a ballar.
— Y ella, està clar, ben contenta.
— La noya'm mirava... ¡Ay, Senyor! Ell, sobretot, molt divertit.
— ¿Què vols dir?... —
La Caterina no pogué contenirse y esclatà ab un plor, cobrintse la cara ab les mans, dient entre singlots:
— ¡Ay, Jaume! que la noya no ho ha ensopegat.
— ¡Què dius ara! — exclamà'l seu marit, ab los ulls esverats. — Lo mataré.
— ¡Nó, Jaume, nó! Té un mal vici'l seu home, ¡s'emborratxa! —
Lo senyor Jaume inclinà'l cap abatut, aclaparat, y dels seus ulls anavan cayent lentes algunes llàgrimes.