Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
62
emili vilanova

Abans de les nou ja hi tornava a esser, acompanyat de la Caterina y dels seus convidats, a qui senyalava bons puestos; ell se sentava al banch de la junta y allí, ab goig placidíssim, sos ulls se'n anavan de la imatge a la encesa y a les flors, fins que rompía la música, comensava l'ofici, y nous goigs y pures sensacions commovían lo seu cor senzill y cristià, ab la veu del predicador, ab aquelles fragancies y aquells núvols que pujavan fins al Sant Cristo y aquella iluminació que, com estrelles de la gloria, escampavan resplandors pel temple.
Aquell any van sortir de promesos, lo Regalat y la Tristeta per assistir a la funció de la Santa Creu.