Vés al contingut

Pàgina:Noveles (1906).djvu/83

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
79
tristeta


* * *

Al aparèxer la senyora Caterina y la Tristeta, s'acabà la conversa y la dissipació, posantse en marxa la comitiva. Los balcons estavan plens de curiosos y les portalades.
— ¡Ay, la meva filla, que va bufona! — deyan les dònes al veure la Tristeta, qu'anava entre la Caterina y la mare del Regalat, ab faldilles de seda negra, gipó de domàs, ensenyant son cosset prim y les espatlles ben modelades; mantellina blanca que li feya ressaltar la vivor dels ulls y'ls visos del seu cabell negre ab les blondes que li voltavan la cara com un guarniment per fer ressortir sa hermosura.
Tothom s'encantava mirantla: donava alegría als ulls veure aquella joya de Deu, ab son caminar menudet y lleuger, sos moviments graciosos que feyan ondejar lo satí blanch de la mantellina ab plechs y giragonses que la claror hi relliscava, donantli matisos de clar-obscur, com si hi serpentegés plata fosa. Tots