Vés al contingut

Pàgina:Obres completes IV - La tradició catalana (1913).djvu/265

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aquest poema, que conclou amb una exhortació a la penitencia i a l'oració en favor del Concili, condicions necessaries per a la feconditat de les obres cristianes, prova la part interessant que la nostra regió prenía en el moviment civilitzador general; i no solament en la forma científica que domina i dèu dominar en aitals assamblees cristianes, sinó estenent l'influencia a tots els estaments socials, i sobretot al poble en qual llengua s'honra de parlar el Beat Ramón Lull, quan tantost en les demés nacions la llengua de la gent lluida, el llatí, era vehícol obligat en la propagació de les grans idees.

VII

L'esperit lulià no quedà esvaít, després que'l Beat Ramón hagué mort valerosament, per la difusió del regne de Crist, a mans dels sectaris de Mahoma; si no és la seva doctrina un estel fixo de llum constant en l'esfera de les humanes especulacions, és al menys un cometa prodigiós que en certes ocasions apareix amb una irradiació brillant i estesa, designant coses extraordinaries i misterioses. Ha tingut deixebles, el nostre admirable Doctor Il·luminat, quasi bé en totes les nacions literaries d'Europa. Les cèlebres academies de Mallorca, Salamanca i Maguncia mantingueren l'estudi de sa doctrina fins en l'última centuria; abans les concorregudes escoles de ciencia luliana a Valencia i Barcelona tingueren doctors sapientíssims qui defensaren l'honor de son mestre, i la seràfica ordre de Nostre Pare Sant Francesc, planter fecondíssim de savis, lletrats i sants, per Decret emanat del Capítol general celebrat a Roma en 1688 estatuí una plaça de lector, a Mallorca, per l'ensenyança pública de la ciencia luliana, que fins a aquests temps ha tant florit, amb l'obligació de proposar cada any públiques conclusions sobre d'ella.
Mes l'antiga corona d'Aragó fou el país, sobretot a la fí del sigle XV i en tot el XVI, en que lluiren els deixebles més fervorosos i il·lustres. El misteriós i celebrat Joan de Peratallada, ja en el sigle XV pateix persecució per la doctrina física de Lull. Mes és d'advertir que, a nostre parer, encara que la doctrina luliana no sía heterodoxa ni supersticiosa, engendrà deixebles qui