Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/145

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



XXXII


A SELENA


Parleu de la bella Selena, la d'ales obertes, o Muses,
filles de Zeus el Croni, veu-dolces i de tan bon cant!
La resplendor de son cap en el cel, inunda la térra;
lluu sa corona en els aires obscurs, i ho fa lluir tot.
Escampa sos raigs a l’eixir son bell cos de banyar-se
a dins l’Oceà, revestida llavors la divina Selena
de vesta lluenta, i enjonca els cavalls resplendents i capdrels,
i els mou fortament endavant, esteses les crins, tan formoses
a l'hora del vespre, del mes en la bella meitat: sa rodona
està en plenitud, i esclaten sos raigs en el cel poderosos,
i als homes senyalen presagis molt grans. El Croni, una volta,
amb ella va unir-se d'amor en son tàlem; i, plena restant,
infantava la verge Pandea, tan bella entre els déus immortals.
Salut, sobirana Selena, la blanca de braços, benèfica,
de trenes formoses! Havent per tu començat, cantaré
als mig-déus celebrats pels aedes, de veus tan amables,
que són de les Muses servents.