Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/165

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Tra-la-la-là! tra-la-la-lá!
Set i fam són bons cuines!
(Deixa el cabás a terra.)
La fam fa coure al punt més just
allò que a un hom li ve de gust:
venir de gust no em deixa ple
si dins de l'olla no hi ha re.
Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
L'aiguardent és un gran qué!
(Mig ballant, va a la Mare i li fa un petó
ben fort.)
Tra-la-la-là, tra-la-la-lá!
Ei! mestressa! vinc de ple!

Mare. (Fregant-se els ulls.)

Ai, ai! qui em to… qui em toca…
a casa aquí!… i… tralaraleja

i tem treu el dormí?

Pare. (Parlant enfarfegat.)

U… ui! Un gos rabiós
que tinc en el cos
lladrava així:
t’ho dic, creu-me a mi!
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!
que es la fam un gos mastí,
Tra-la-la-là, tra-la-la-là!

que mossega, creu-me a mi!

Mare. Ja, ja. — El gos rabiós

està ple de vi;
per’xò lladra tant:

t'ho dic, creu-me a mi!

Pare. Sí, sí!… avui fa un temps preciós.

No t’ho sembla aixís, bufona?

(Vol fer-li un petó.)

Mare. (El rebutja.)
Au, fuig! Me sembla molt fastigós