Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/175

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 167 —

No tingues por... jo et guardo.
(S’aixeca una boira espessa que va tapant el
fons.)

Guida. Les dones blanques, ai!, m’empaiten!

Veus? entre els arbres se’n riuen, guaiten!
Ja vénen, ja vénen!
Ja ens van agafant!…
(Corre a amagar-se a la falda del Ton.)

(Cridant.) Pare! Mare! Ai!… Ai!…

(En aquest moment s'ha obert la boira a l'esquerrá,
i surt un homenet amb un saquel a
coll. S'acosta fent signes amistosos als nens,
que es van tranquil·litzant.)}}

Ton. No veus? Quin home! Mira-te'l!
No veus, quin home nano?

 

ESCENA II


El Nin d’ Arenes, que tira sorra als ulls dels nens.

 
Jo sóc el Nin d’Arenes… st!
No duc perill ni penes… st!
Estimo als nens i nenes… st!
Les mans de son duc plenes… st!
De sorra us tiro uns quants granets
damunt de vostres xics ullets
perquè s’acluquin ells solets,
perquè dormiu tots dos quietets.
Dormiu, dormiu, petits; dormiu, petits.
Brillen les estrelles,
el cel va omplint-se d’elles:
els àngels, dolços somnis us duran del cel.
Somnieu, somnieu, infants, somnieu:
els àngels, dolços somnis us duran del cel.