Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/203

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
I

El Sant Sepulcre en mans dels moros!
El Sepulcre de Nostre Senyor
en mig d'escarnis i d'injúries,
i cada dia profanació!
Sentiu que es plany amb sa veu sorda:
— Qui em salvarà d'aquest dolor? —

On sou, fidels? On sou, els hèroes?
S'han acabat els cristians?
Qui aixecarà la fe caiguda?
Qui pendrà la creu amb ses mans?
Ai! Qui deslliura el Sant Sepulcre
de les cadenes infamants?

A negra nit, per mars i terres,
volen furient els sants estols:
per despertâ an aquells que dormen
volen arreu amb grans udols.
Sobre els teulats, planyent-se, criden:
— Mal cristià! Alça't, si vols! —

Amb rostre esquerp i boca muda
els àngels surten al camí,
i en el llindar de cada porta
s'hi veu, irat, un pelegrí:
tot són senyals que encara dura
la crueltat del sarraí.