Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/281

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
A UNS MÚSICS QUE VAN PEL CARRER

Aneu pels carrers — ritmant alegria.
La gent que us escolta — de lluny i de prop
acompassa els passos — a la melodia,
pensaments i tot.
Passeu invisibles: — les notes alegres
se'n van a l'atzar — de les cantonades,
llunyanes, properes, — i tral·larejades
com irresistibles.
Trencant un carrer, — sortiu trascantó:
sou cegos, sou coixos, — sou desgraciats.
El passant que us topa — us dóna un diner
i mitja rialla... — i ja us té oblidats.

1897.