Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies II (1918).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


si ho sap del cert, que els déus li són pro-
an aquest home.
[picis,

(Surt Dimant amb altres.)

Dim.
Ja hi som tots: doncs ara

anem cap a la nau, que allà ens espera.

M. i. Dimant: és cert que tots estem ben promptes

a anar-nos-en en mar, fins on convinga,
amb el desconegut, ja que hi és destre;
pro tanmateix n'hi ha alguns que els hi plau-

saber-ne quelcom més, d'aquest viatge
[ria

i d'aquest capità, perquè són coses
que cadascú tira els seus plans.

M. ii.
Som homes,

Dimant; som tots mortals, sabeu?, i a casa
tenim la dona, els fills, i cal contar-ho,
lo que es pot esperar, lo que es pot témer.

Dim. No temeu res, ans espereu fortuna,

que un gran com ell mai és ingrat. I encara
us diré més: els déus el protegeixen.
On ha d'anar, no pot dir-ho a vosaltres;
pro no serà molt lluny, pel que demana
per proveir la nau. Va a la segura:
un oracle li ha dit son fet.

M. ii.
Pro diuen

que la mar sempre li ha sigut adversa,
i tots sabem aquí com hi arribava,
sense gent, sense nau, llençat per l'ona:
doncs senyal que té el déu del mar contrari.

Dim. Li ha tingut, però el que és ara… oïu-me:

Després de molt patir per mar i terra,
pro sobretot per mar, anà a un oracle,
atribulat i amb la raó insegura.
L'oracle li digué: — Al gran Neptuni
tens ofès perquè anaves per son regne
i matares a un fill que en terra havia.