Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/243

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

HAIDÉ


Ella digué son nom: llavors la vella,
que li era a la vora, va dir:—Per quín sant es?—
I respongué l'amiga ab els ulls riallês:
—Això rai, tant se val, la santa es ella.—


I


Ella es la santa d'ella perque es bella,
i Deu li ha fet la gracia de llençar llum entorn;
ella es el sol del seu propi jorn
i de sa nit la estrella.
I té la gracia al còs tan abundanta,
qu'en ella naix i mort tot lo que fa:
ella es el cant, si canta,
ella es la dança si li plau dançâ.
I com que del dançar n'es tan amiga,
el meu seny la veu sempre que graciosament