Vés al contingut

Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/297

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

DEL MONTSENY


Aquell encantament de cap al tard
(allà en els plans més alts,
al peu dels cims augustes
del colô esmortuit de l'hora-baixa)
me reprèn i em redona
la tristesa feconda.
Ai! Altes soletats, que'n sou de dolces
amb els herbatges verds
hont canta l'esquellot de la ramada,
i el bosc silenciós
i la masia laça!...
Després ja hi anirèm a la masia;
mes are'ls cims davant descolorint-se,
i al costat l'amic febrós
qu' en la gran quietut de l'hora-baixa
me parla am la veu velada
per una febra divina.