Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/147

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.





Lo que vaig a dir sembla que no ha de ser veritat, però ho es. So'l memorialista que tinch més feyna y el més estrany del gremi. Los del ofici, per enveja, diuen que tinch la garantía de poguerme alabar de que so de les persones que més retiran a una granota. Los companys de Llotja també'm deyan Geperudet y Cara quadrada en lo temps de la meva infancia, qu'es quan les faccions solen ésser més agraciades, alcansant aquell punt de tendror y boniquesa en que s'hi cria borrissol emvellutat com los préssechs y'l color sanitós de les pomes camosines.
Ara penso qu'ab los anys dech