Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/61

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



* * *


— Vègi, a mi també m'ho ha semblat que demanavan; nó, d'aquí dalt estant ho veuré per la trapa. . . Ara no hi es, fill, lo senyor Domingo. Què se li ofereix? Què venía per algun assunto de Casa la Ciutat?... (Ja ho pot tornar a dir, senyora, tot lo día es una professó feta.) Tindrà que mortificarse, per que'l meu marit es fòra, y ab axò del Ajuntament no té ni un quart seu. ¿Que pot ser volía?... Ah!... bueno, no se l'enquieti; aviat vindrà, sègui.
— Me pensava quí sab lo que volía ab tanta ceremonia y ab aquesta veu tan llastimada.
— No rès; es un minyò que té una brossa al ull y, ja se sab: a ca'l daguer a fer l'operació.
— ¿Per que no van a trobar un facultatiu?
— Ben cert, que rossegui'ls òssos... Veyàm què vol aqueix bordegàs... Nó, no'n fem ara de llimalla d'acer; arríbat a ca'l apotecari... Afigúris que, per arreplegarne un'unsa,