Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

per atraure simpatíes; y després que havían parlat prou dels Reys, dels fasos y de la Santa Creu, se treya una paperina de pinyons, repartía'l compte ab rigurosa igualtat, los conduhía fòra la porta, quedantse observant les bullicioses exclamacions de la seva alegría.

* * *


Ja obraren santament los vehins y les comares confusioneres en dexarlo tranquil respectant la seva soletat y ses misterioses extranyeses. Un día aquella porta va quedar franca y tots varen tindre'l logro — contingut durant dotz'anys — de poguer entrar a batxillejar la seva celda de cartuxo.
Lo sereno no havía sentit aquella matinada'l saludo qu'ab tanta constancia enviava a l'humanitat probablement dormida... Se feren averiguacions, y resultà... es a dir, la justicia obrí la porta y trobaren al pobre home mort vora de la màrfega ahont se conexía qu'hi havia dormit. Les deduccions foren de que al llevarse li sobrevindría un treball y