Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mençament de alcuna cosa qui no haja començament ne fi, la qual cosa es lo Deu de gloria, lo qual nos vos signifficam per estes paraules: Vos vehets que lo cel es mouible, e va entorn, dia e nit, a la terra; on tot ço qui es mouible coue que sia termenat e finit en sa quantitat; e per aço vehets que la quantitat d aquest mon es finida. § On con eternitat se descouenga ab començament e ab fi, cor si començament e fi hauia no poria esser eternitat, per aço es demostrat que eternitat molt mils se coue ab granea qui sia infinida, que ab lo mon qui ha quantitat finida e termenada. E enaxi con la quantitat del mon se coue ab termenacio, se coue ab començament; e couenrrias ab fi, ço es, ab no esser, si no l sostenia la granea eternal infinida que li ha donat començament. On con aço sia enaxi, donchs, per aço es demostrat que la eternitat, qui s coue mils ab granea infinida que finida, es lo Deus que nos ensercam.


DE ETERNITAT E PODER



CERTA cosa es que eternitat e poder se concorden ab esser, cor si ço qui es eternal no hauia poder de esser eternal, seguir sia que per defayliment de poder no fos eternal. E si eternitat no hauia per son poder mateix esser eternal, e no era sustentada en son esser per alcun poder qui no fos eternal, seguir