Vés al contingut

Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/51

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

També he vist a Typhó impetuós i altivol,
l'habitant de les coves de Cilicia,
ab llàstima i esglai, domant un monstre
de cent caps, bellicós, que s rebellava
contra ls déus tots, gitant mort i carnatge.
per sa gola entroberta esglaiadora.
En sos ulls el llampec de les Gorgones
brillava com si anés per força a pendre
de Jove l gran poder. Sobre ell va caure,
precipitat, lo llamp de viva flama
que és de Jove amatent la mellor fletxa,
i fent-li perdre prompte sa altivesa,
el va ferî en el cor, i, tot cremant-lo,
junt ab ses forces l'ànima perdia.
Ara son cos abandonat reposa
en un freu de la mar, al peu del Ætna.
Allà en el cim més alt Vulcà s'hi assenta:
forjant rueles candentes: devegades
d'allí devallen rius de foc que arrasen
els conreus amples de Sicilia fertil.
Així Thyphis cremat pel llamp de Jove
un dia gitarà ab el foc de l'ira
els dards fervents d'un remolí de flames.

PROMETHEU

Ja saps el que t convé: no has pas de viure
de mos consells; ab tu mateix tén compte.
Jo sofriré ma sort present tant trista
fins que l'ira de Jove s'amansesca.

OCCEÁ

I tu no creus que les paraules curen
fins a cert punt a una ànima afligida?