Vés al contingut

Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/272

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



IV[1]



L

a boyra, d'espessa qu'era, talment se tallava: una llum tènue y difusa permetía ab prou feynes veure ahont se posava'l peu: á vuyt passos els obgectes eran sols siluetes esblaymades que's retallavan sobre un fons perdut: més enllá, res. Això era part de munt del grau de la Guixosa, allá ahont comensan els rocalls á pèrdres per sota la gleva grassa dels primers relleixos de Serra Calma.

Un escamot de persones estona há trescava grau amunt. Era comanat pel senyor de Serra Bruna, quí, fardat ab una bufanda de dins la qual ne treya sols els ulls sota una gorra de pell, y montant una bona mula sense brida, que tirava un mosso pel ronsal, anava á pen-

  1. Aquest quadro y'ls quatre subsegüents formavan el fragment que meresqué'l premi de la Copa d'or en els Jochs Florals de Barcelona, l'any 1899.