Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/126

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
112
Tirant

lent ne pendre negu a merce. E per la ſua molta virtut trague de captiuitat a tots los creſtians de la illa de Anglaterra, e reſtituhi al primer Rey la corona e la ſenyoria del regne: e call moltes altres honors que ſ'ha ſabudes percaſſar, les quals lo dia nom baſtaria per a recitar les. Lermita per no fer demoſtracio que ell fos aquell, feu principi a tal parlar.


CAPITOL XXXIX.
Com Tirant ſe parti del hermita, content de les bones doƈtrines que li hauia dades.


V

Eritat es, mon fill, que yo he hoyt parlar de aqueix caualler comte Guillem de Varoych: mas ja mes le viſt e conegut. E per ço me ſo lexat de parlar dell: empero molts bons cauallers ſon ſtats hi ſon en aqueſt regne, qui ſon ſtats morts o nafrats per defendre la criſtiandat. Ara, dix Tirant, pare e ſenyor, puix tants ſon ſtats e tan ſingulars aƈtes han fets nobles cauallers, ſegons voſtra ſanƈtedat m' ha dit, ſuplich a la ſenyoria voſtra que no ſenuge del que dire: O com me tendria per vil e per abatut e ab poch animo, ſi duptaua en rebre lorde de caualleria, per mal ni treball que ſeguir me pogues, perque caſcu deu conexer per a quant lanimo li baſta. E certament dich a la ſenyoria voſtra, que ſi molts mes perills hi hagues en lorde de caualleria, que no ha, yo