Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/164

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
150
Tirant

porſauants. Sig ne de tots los magnats e grans ſenyors qui alli eren. Molt me plauria ſaber de les ſues caualleries, dix lermita, car molt me par home de be: ell ſes leuat de açi per no dir ni hoir les ſues lahors, conech verdaderament ell eſſer digne de eſſer caualler: per que us prech me digau los ſeus aƈtes quins ſon ſtats? Senyor, dix Diaphebus, no volria que la ſenyoria voſtra hagues a penſar negun contrari de mi, per ço com ſom de una terra e de una voluntat: mas ab tota veritat recitare a la ſanƈtedat voſtra axi comſes ſeguit. Lo primer a qui lo Rey dona lorde de caualleria fon a Tirant lo Blanch, e lo primer que feu armes fon ell: aquell dia, ſenyor, ell ajuſta tot lo ſeu ſtat de gentils homens e de donzelles, e anarem al cadafal lla hon lo Rey hauia ordenat de fer los cauallers, e trobam les portes tancades, e tocam a la porta grans colps: apres paſſat bon ſpay los reys darmes ſe feren ſobre la porta, dalt del cadafal, e digueren que es lo que voleu? Digueren les donzelles: Gentilom tenim qui vol rebre lorde de caualleria, e demana caualleria, puix es digne e merexedor de rebrer la. Preſtament obriren les portes, e tots los qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren en mig de una gran ſala feren ſeure lo gentilom en una cadira tota dargent, que era cuberta de canemas vert, e alli examinaren lo ſi era per a rebre lorde de caualleria, ni de ſes coſtumes: e ſi era coix, o afollat de algu de ſos membres, per que no fos diſpoſt per entrar