Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
154
Tirant

caygueren en terra. Preſtament ſe leua Tirant e feu ſe dar un altre cauall millor que no era laltre, e pregua als jutges del camp que li donaſſen licencia de pendre altra lança, e los jutges digueren que caſcu prengues les lançes a ſa voluntat. Tirant ſe feu donar una molt groſſa lança, e laltre feu per lo ſemblant, e corregue lo hu enuers laltre ab molt gran furia, e Tirant lencontra un poch dauall lo reſt. Lencontre fon tan poderos, e la lança nos volgue rompre, quel paſſa de laltra part e caygue mort en terra. Les donzelles preſtament foren a la porta del camp, e demanaren als fels quels fos reſtituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les regnes, e ab molt gran honor lo ſen portaren al ſeu aleujament, deſarmaren lo e miraren li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgians quil curaſſen: e Tirant fon molt ben ſeruit de les donzelles, per ço com ſtauen molt contentes que lo primer caualler qui hauia fet armes per donzella era ſtat vencedor. Lo Rey ab tots los grans ſenyors que alli eren entraren dins lo palench hon jahia lo caualler mort, e ab molt gran proceſſo e honor lo portaren en la ſgleſia de ſanƈt Jordi, hon hauia fet una ſingular capella per aquells qui en les armes ſerien morts, e en aqueſta capella noy podia eſſer ſoterrat negu qui caualler no fos: e ſi era gentilom portauan lo a la ſgleſia major hon hauia altres capelles hon los poſauen. Senyor, com Tirant fon ben guarit,