Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/174

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
160
Tirant

Viles ermes, molt valentiſſim de la perſona, e en armes molt ſperimentat, e dix a Tirant un tal parlar: Caualler, don ſe vulla que vos ſiau haueu hagut maſſa gran atreuiment de tocar en un cors glorificat com es de la bella Agnes, e tan mala demanda ja mes feu caualler en lo mon, per que es de neceſſitat me doneu lo fermall de grat o de força, que de dret yol dech hauer per raho com de ma puericia fins ara he amada, ſeruida e venerada aqueſta ſenyora, qui es merexedora de tots los bens qui en lo mon ſon: e per quant a mi es dada la gloria, perque ab mos innumerables treballs, enuigs e penſaments yo la me ſabuda guanyar, perque yo tinch a cobrar lo premi del temps de ma jouentut, que he perduda part de aquella per ſeruir a ſa merçe, e ſi dar nol me volreu, la vida voſtra ſera de poca durada: dau lom ab pau, ans que mes mal no ſen ſegueixca.


CAPITOL LIV.
La reſpoſta que Tirant feu al ſenyor de les Viles ermes quant li demana lo fermall que la bella Agnes li hauia dat.


G

Ran offença ſeria per a mi, dix Tirant, que yo donas lo que me es ſtat donat liberalment, e deſliguat ab les mies mans, e la promeſa, fe e jurament que yo he fet: be ſeria tengut per lo mes vil e abatut caualler que ja mes en lo mon fos nat e per a naixer, e bacinet ple de foch me