Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/205

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
191
lo Blanch.

de les tendes relluien molt per lo ſol quils daua, e perque les hauien parades en una poca de altura parien molt millor. Los qui primer les veren hon anaren a dir als jutges del camp, e aquells ho digueren al Rey. Delibera lo Rey ab conſell dels jutges de trametrey un rey darmes, per ſaber quina ventura era aquella, e fon elet Hieruſalem quey anas. Veſtis la cota darmes, e tot ſol ana a les tendes. Com fon a la porta de la tenda, ixque li un caualler ancia, ab la barba molt blanca e largua, ab un gros baſto en la ma, ab roba de vellut negre de ſtat forrada de marts, e en laltra ma portaua uns paternoſtres de calçedonies, e al coll portaua una groſſa cadena dor. Com lo rey darmes veu lo caualler ſol fon admirat, leuas lo barret del cap e feu li honor de caualler. E lo caualler ancia, ab gran afabilitat, li rete les ſaluts, empero no li parla ni li dix res. Hieruſalem li dix: Senyor caualler, quiſvulla que vos ſiau, mon ſenyor lo Rey, ab los jutges del camp, m' han manat venir açi per veſitar e hauer noticia de vos, ſi ſou meſtre e ſenyor de aqueſta companyia, o dels altres qui capitans ſon, e per ço que yo pugua fer verdadera relacio, vos haure a molta gracia quem digau tot voſtre eſſer, e ſi yo us pore ſeruir de mon offici yo ſere preſt de obeir a tots voſtre manaments. Lo caualler hoyt lo perque venia, ſens parlar li mot tornas a leuar lo barret del cap, abaxant un poch lo cap, moſtrant li regraciaua tot lo que dit hauia. E pres lo per la ma,