Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/264

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
250
Tirant

na fi, em faces participant en los merits de la tua mort amargoſa. E fas te, Senyor, infinides gracies de les moltes honors que m' has fetes em fas caſcun dia, no eſſentne yo merexedor, com yo ſia un gran peccador: mas per la tua infinida miſericordia e pietat m' has volgut deliurar de aqueſt perill, e de tots los altres, perquet placia, per los merits de la tua ſacratiſſima paſſio, me vulles dar viƈtoria contra los meus enemichs: puix m' has dat e poſat en lorde de caualleria, me faces gracia que puixca mantenir aquell a honor e gloria tua, e en augment de la ſanƈta fe catholica: e no permetes Senyor, que en negun temps me pugua lunyar de tu, perque pugua venir a la fi perque ſo creat. O inmaculada Verge, reyna de paradis, aduocada dels peccadors, e vera conſolacio mia, grandiſſimes gracies te fas e al teu glorios Fill, de la viƈtoria e honor que he obteſa de aqueſta batalla, e de totes les altres: Verge digna nom deſampars en negun temps, perque pugua loar e beneir lo teu glorios Fill e a tu per toſtemps. Amen.