Vés al contingut

Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/284

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
270
Tirant

prechs. Lo dia que tenien de partir, Tirant ab tots los altres ab molta amor lo ſupplicaren que volgues reſtar aquella nit en una tenda de aquelles per ço com ells volien partir de mati, e no partirien que ell nols donas la benediccio. E lo hermita crehent que per aço ho volien, dix que era content. Adobarenli alli un petit lit, e repoſant lo hermita, Tirant li feu portar dins la ſua hermita gallines e capons e altres vitualles per a mes de un any, fins a carbo e a lenya per que no hagues anar fora de la hermita ſi era cars que plouia. Com los paregue hora de partir, tots prengueren comiat del pare hermita, ſahentſe los uns als altres moltes gracies. Com ells foren partits tenint ſon dret cami deuers Bretanya, lo pare hermita ſen puja al ſeu hermitatge per a dir ſes hores, e troba tota la caſa plena de vitualles, e dix: Certament aço ha fet aquell virtuos de Tirant: en quantes oracions jo fare vull que haja part, ſol per conexer la ſua bondat e virtut, car aço es demeſiat per a mi. E de açi auant nos fa mes mencio del hermita.